El ràpid envelliment poblacional i el desig majoritari de romandre a la pròpia llar durant la vellesa plantegen reptes per al futur pròxim de la societat europea i les seves xarxes d’atenció social.
L’habitatge mes que una estructura física, és el suport d’aspectes fonamentals en la vida de la persona, com ara les seves emocions i records, independència, socialització, salut …
Per això envellir a casa és una opció adequada per a la majoria sempre que vagi acompanyada de condicions de vida segures, sanes i participatives, tal com marca el paradigma de “envelliment actiu” de l’OMS. I perquè sigui així s’ha de poder disposar dels entorns (habitatge, edifici, barri), productes i serveis adequats.
Abordar amb èxit la vellesa a casa adquireix més importància i fragilitat en el context de l’actual crisi econòmica, ja que cal avançar cap a fórmules sostenibles que permetin mantenir la qualitat de vida, autonomia i seguretat de les persones grans en el seu propi habitatge i entorn urbà , a més d’evitar l’aïllament.